‘Berlín mai no s’acaba’

Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

ARTICLES

'Berlín mai no s'acaba'

Les múltiples i equívoques lectures que ofereix Berlín ja són motiu suficient per repensar la ciutat com un espai d’intercanvi, coneixement i reflexió del pensament contemporani. La capacitat dels seus habitants per construir una ciutat viva, a partir de les runes i l’’adaptació als diferents canvis geopolítics que la capital ha sofert al llarg del segle XX, l’’han convertit en buc insígnia d’’una societat oberta, amb la mirada posada al present, una actitud fonamental per encabir la creació contemporània.
Prova d’aquesta convivència la tenim al burgès carrer Augustrasse, on conviuen les galeries més cool del barri jueu amb les botigues de disseny i l’’art de carrer, grafits que donen per una visita guiada de dies i reconèixer alguns dels autors més reconeguts de l’’infravalorat art de carrer. No cal dir que Berlín atrau turistes diàriament per la conservació de tresors de la humanitat de tots els temps com poden ser les portes d’Ishtar o el cap de Nefertiti. L’’illa dels museus és en si mateixa una de les joies artístiques que formen part del patrimoni mundial.
La mirada però desafia els recorreguts marcats als grans museus per descobrir les obres mestres. Entre tanta masterpiece de visita obligada, sempre queden en la retina obres que per algun motiu ens sorprenen i es desmarquen de la resta. Segurament perquè la autoexigència d’aquestes obres és menor quan les mires i no hi posem tantes expectatives en aquestes. Aquesta és la sensació que ens va provocar veure l’ídol prehistòric de Brandenburg al Neues Museum (Anthropomorphic God stake of Altfriesack, Brandenburg, Germany. Oakwood, 158 cm), capaç de transportar-nos als orígens, una escultura primitiva, universal que ens va retrobar directament als mestres de l’escultura contemporània, Brancussi, Miró, Picasso i Giacometti.
La quantitat d’obra pública al carrer és un altre constant en la descoberta artística de la ciutat de Berlin. Ens detenim en una instal·•lació amb una gran càrrega crítica social, que es troba a la Bebelplatz, o la més coneguda plaça de l’òpera, opernplatz.  Es tracta d’una creació colpidora, feta pel record de la barbarie. Llibreria buida, de Micha Ullmann, recorda el terrible episodi viscut amb la crema de llibres que va tenir lloc l’any 1933 en el mateix emplaçament. El transeünt es troba amb un vidre al terra, una claraboia que dóna a l’interior d’una habitació quadrada amb prestatgeries buides. La ment ocupa ràpidament els buits recordant la barbàrie.
Començar o acabar el viatge en una antiga estació de tren reconvertida en museu d’art contemporani. Ens referim a la Hamburger Bahnhof – Museum amb propostes avantguardistes d’última generació però que guarda històrics inqüestionables com el radical i contestatari Joseph Beuys amb obres imperdibles per entendre la seva producció. Visitar aquest museu és també una bona ocasió per fer justícia amb l’obra d’Andy Warhol i veure més enllà de les icones del pop art amb obres cabdals com el Car crash o el retrat de Mao Tse Tung.

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.