Miró i l’objecte

Miró i l’objecte

Apostem que Miró i l’objecte, del 29/10/2015 al 17/01/2016 a la Fundació Joan Miró de Barcelona, serà una de les exposicions més visitades la propera temporada. Una proposta a partir d’una selecció d’obres del genial artista català a càrrec del comissari William Jeffet, conservador del Dalí Museum de Sant Petersburg i expert en surrealisme que va comissariar Picasso/Dalí, Dalí/Picasso al Museu Picasso del carrer Montcada. Les obres provenen de col·leccions tant públiques com privades d’Europa i Amèrica.
La mostra posa l’accent en la importància que pren l’objecte en la trajectòria de Miró, des de la representació en les etapes primerences adscrites al surrealisme, a la incorporació a través de la tècnica del collage o l’assemblage, fins arribar a prendre forma en les seves escultures. L’objecte vist com un repte en la creació de l’artista.
Però si se us fa difícil l’espera i teniu bitllet obert, fins l’11 d’octubre encara podeu visitar el parc d’escultura mironià que s’ha muntat al Rikjsmuseum, als jardins de la pinacoteca holandesa. Encara que no us ho creieu és la primera mostra d’escultura que es fa en aquest país dedicada a l’artista català, i l’entrada és gratuïta!
I ja que parlem de Miró, no podem deixar de comentar la irrupció mediàtica aquest estiu del nét de l’artista, que en el més pur estil dadà ha reivindicat l’ACCIÓ “per combatre l’ensopiment visceral en què estem acomodats”. La consigna va ser Espavilar i Compromís, i l’acció es va concretar en una conferència happening poètic teatral amb còctel d’autor, en honor a l’avi, que va tenir lloc el 9 de juliol a la Fundació mallorquina. Un segle després dels manifestos no deixa de sorprendre la iniciativa de Joan Punyet Miró, que aquí us reproduïm.


“Cinc idees volen sacsejar l’ensopiment visceral en el que estam acomodats.
1. Desmitificar la museística.
2. Transmetre els sentiments vius, la passió desbordant,
l’energia creativa dels artistes enfront als Museus, unes
cases sagrades convertides en dipòsits de cadàvers.
3. Celebrar junts una CRAZY-NIGHT amb Color, Llum i
Alegria de viure.
4. Joan Miró i el Moviment Dadà als anys 20 del segle passat
trenquen amb l’art tradicional, que s’havia convertit
en una prova més de l’ordre establert per la societat burgesa.
El seu gran elogi de l’absurd i la imbecil·litat obri portes i finestres perquè entri aire, aire nou.
5. La societat capitalista d’avui ens comprimeix i censura.
Cal reivindicar l’esperit autèntic i lliure de l’artista. Miró
és un artista contestatari, rebel i inconformista. Aquest
Miró poc conegut, és el que jo vaig conèixer i vull transmetre.”

Joan Punyet Miró

Anterior Una altra mirada és possible
Següent El pintor del negre

Comments are closed.