L’adob que fecunda la terra. Tàpies (1958-1988)

L’exposició ‘L’adob que fecunda la terra’ ens predisposa a la celebració de l’Any Tàpies, que començarà aquest mateix any, el desembre de 2023 per commemorar el naixement d’aquest artista imprescindible del segle XX. És el moment de reconciliar-se amb la seva obra amb un acostament directe, des de les entranyes, sense prejudicis. L’autor ens planta davant de tot allò que no volem veure: matèria orgànica transformada, objectes vells i matèria que no sembla respondre a cap lògica. L’artista ens situa davant la palla, el ferro, els detritus, mobles vells, objectes i tot allò que ens fa nosa.

Són obres fetes entre el 1958 i el 1988, un període prolífic amb molta incomprensió encara per un artista que com tants altres va obtenir abans el reconeixement lluny de casa seva. La seva és una visió universal i essencial que va conquistar Europa i Amèrica la segona meitat del segle XX. De les pintures matèriques a la presència dels objectes del Nou Realisme, un recorregut on apreciem: ‘la revalorització de les coses primeres, naturals i ordinàries, aquelles que la societat rebutja o amaga vergonyosament, però que per Tàpies no només estan dotades d’espiritualitat sinó que sobretot són on es troba l’origen i la força de la vida, l’adob que fecunda la terra’. De l’informalisme i l’abstracció a les pintures matèriques a la lluminositat dels vernissos. ‘Res és mesquí’ diu l’artista: “Reflexionar sobre la palla, sobre els fems, té potser avui alguna importància. És meditar en les coses primeres, en allò més natural, en l’origen de la força i de la vida… Que mostrar això és essencial.”

Durant el primer semestre del 2023, a la Fundació Antoni Tàpies, tenim una nova oportunitat d’acostar-nos a la creació de l’artista a ‘Tàpies. L’empremta japonesa’ i la seva font d’inspiració en el budisme zen, una altra manera d’arribar a l’espiritualitat a través de l’art i la vida.