A propòsit de Beuys

Recordem un revolucionari cent anys després del seu naixement, Joseph Beuys (1921-1986), un dels artistes fonamentals de la segona meitat del segle XX. No m’atreviria a dir que amb una gran influència ni gran nombre de seguidors, malauradament, però encara ara el seu llegat no deixa ningú indiferent. Als seus ulls, el concepte d’art s’eixampla per agafar una dimensió integradora del món i l’ésser humà al centre dels seus pensaments. Amb respecte per aquells que únicament pensen el que veuen, els convidaria a entrar en l’univers Beuys i descobrir que hi ha darrere el concepte d’unes escultures grises i orgàniques. Lluny del que ens podria semblar s’estén una gran connexió amb la realitat i amb l’existència des del pensament que evoquen les seves obres però també els seus textos i les seves idees. “On pot donar-se concepte a allò que es percep, hi ha realitat” (1965).

Revisem una joia editorial en espanyol Ensayos y entrevistas, publicat a Síntesis, i trobem la veu i el pensament d’un radical amb confiança i esperança en l’ésser humà que va introduir conceptes com una nova ‘vida social’ on l’individu podrà aplicar les seves capacitats, d’una manera lliure, productiva i plena de sentit…o un altre més vigent encara com l”ecologia econòmica’ serà quelcom inevitable quan una ciència lliure, una educació lliure i una informació lliure investiguin i difonguin les lleis d’allò que és viu i facin més clar el seu significat per als éssers humans.

Visionari i compromès, Beuys proposa una transformació social, un canvi profund en el rumb de la humanitat una ‘forma lliure des de l’organisme social’ (Crida a l’alternativa, 1978). I com a conclusió, proposa l’ésser humà constituït com artista. Una idea que recorrerà tota la seva obra escultòrica, performativa i teòrica. La vigència de les seves reflexions i qüestions plantejades: “Per què en una societat que mostra cert nivell de desenvolupament de la democràcia no es pot discutir d’una manera lliure del desenvolupament de la mateixa?”

Perquè Beuys creu en l’ésser humà com a escultor de la plàstica social i en la possibilitat de modelar el món i dissenyar-lo, esculpir-lo ‘problemes’ diu que “no es troben restringits al món artístic… una determinació antropològica de l’existència de tothom per a esdevenir un artista a la societat… L’ésser humà és l’escultor de la plàstica social i segons la seva mesura i voluntat ha de ser instituït l’organisme social… Jo considero la creativitat, aquests signes de llibertat i aquesta declaració d’art que està relacionada amb el principi que la possibilitat de modelar el món, de dissenyar-lo, d’esculpir-lo, són problemes que no es troben restringit al món artístic. Hi ha una determinació antropològica de l’existència de tothom per a esdevenir un artista a la societat.”

Alemanya li ret homenatge amb un any ple de propostes que podeu consultar aquí.