Dissidències

Dissidències

Hi ha una llista interminable de dissidents polítics, persones que han tingut el valor d’oposar-se al règim establert del país d’origen i a canvi han pagat el preu de la seva llibertat. N’hi ha de totes les nacionalitats, la majoria post-comunistes, de Rússia, Cuba, Sud-àfrica, també musulmans. Polítics, pensadors, escriptors i evidentment artistes, agitadors socials i culturals que mitjançant el seu testimoni donen a veu als que viuen sota la repressió. Pels països llatins, l’exili sempre ha anat associat a una certa nostàlgia i a noms de poetes i artistes universals, un moment històric que acostumem a identificar amb el període d’entreguerres que va provocar una explosió artística per donar el millor de l’art europeu, el mateix va passar amb les lletres a llatinoamèrica.
La xina és també coneguda per la privació de llibertats però paradoxalment va ser el país que més va invertir en art durant el 2014, i tots hem vist la proliferació d’artistes xinesos que han irromput al mercat els darrers anys. El seu nom més internacional, Ai Weiwei ha estat sense poder sortir del país amb el passaport retingut amb diferents causes i implicacions des del 2011, a més d’empresonat, per encobrir una clara oposició al govern xinès i la denúncia d’aquest en el seu treball artístic. La complicitat en l’explotació infantil, la discriminació de sexe, la violació dels drets humans i l’absència de llibertat d’expressió en ple segle XXI va portar Weiwei a enviar a un exili voluntari en ple segle XXI a la seva dona i el seu fill, que viuen a Múnic des de fa un any i mig. Mentrestant la seva obra s’exhibeix a tot el món, en les principals sales i museus. La més propera va ser la retrospectiva que va acollir el Palau de la Virreina, i aquest any agafa el relleu la Royal Academy de Londres, que obrirà portes el proper 19 de setembre. Després de quatre anys, Weiwei aconseguirà visat per sortir de la Xina i entrar en determinats països d’Europa. La notícia sortia a la llum el mes de juliol, tot i que encara hagut de salvar les hipocresies vigents que impedien a les autoritats angleses permetre la seva entrada, malgrat la ciutat de Londres tingués en cartell una de les exposicions més esperades de la temporada. Inicialment només se li van coincidir tres setmanes però el Regne Unit ha hagut de rectificar i autoritzar la visa d’aquest dissident per sis mesos, després d’haver exhibit a la Tate Modern la seva coneguda instal·lació amb 100 milions pipes de girasol realitzades en porcellana, a Barcelona es recollia la documentació i una petita expressió d’aquell treball, que va servir per qüestionar els sistemes de treball xinesos. En aquests moments, Ai Weiwei té la primera mostra individual a Pequín i el 17 de setembre inaugura una exposició d’escultura al Centro de arte contemporáneo de Màlaga.
Anterior 150 anys d'art modern
Següent Joan Xandri

Comments are closed.