El pintor del negre

Les expectactives creades eren altes però es van veure complides amb escreix després de visitar el Musée Soulages, un dels pocs museus que coneixem, si no l’únic, dedicat a un pintor viu, a la seva pròpia ciutat natal. Un espai de 6.600 metres quadrats, 1.700 dedicats a la col·lecció permanent  formada per 500 obres a partir de les donacions del mateix pintor Pierre Soulages, i 505 metres destinats a exhibicions temporals. La més gran concentració d’obres de l’artista ha estat acollida, més que en un edifici, en una espècie de conjunt arquitectònic format per cinc monòlits d’acer corten amb un desnivell de 10 m en equilibri respecte al terra que provoquen la mirada des de totes les perspectives. Es tracta d’una arquitectura magnífica de manufactura catalana, per cert, de l’estudi olotí RCR Arquitectes, seleccionats d’entre 98 dossiers.

L’espai inaugurat el 30 de maig del 2014 a la ciutat de Rodez s’integra perfectament a la ciutat i fa de contrapunt a la catedral, un altre centre d’art viu a la ciutat que recull tres segles d’art i vitralls d’autors contemporanis. El recorregut per abraçar les 500 obres que conté el museu, està plantejat segons la concepció del mateix artista, per mostrar el procés de creació «l’encontre amb allò inesperat i el despertar dels ulls i de l’esperit sobre la creació artística». La col·lecció comença amb les obres de joventut i exercicis d’estil per donar pas a la producció d’obra gràfica. S’exposen 130 obres, la majoria aiguaforts realitzats als anys 50, on també es poden veure les matrius de coure i tres bronzes, totes les estampes, també litografies i serigrafies, sortides del taller Lacourière de Paris.

La pintura sobre paper comprèn 117 obres i sobre tela s’exposen 35 obres d’una coherència extrema. La recerca de la pintura en essència continuarà a la seva obra fins avui independentment del suport. Al Museu trobem les primeres teles abstractes dels anys 40 i 50, en què el negre comença a cobrir-ho tot. Al principi apareixen signes i colors encara que traspassen el negre a través de veladures i transparències. Es mostren també els formats grans dels anys 60 olis sobre tela, en l’avantsala dels outrenoirs, un neologisme inventat per Soulages que es refereix al que vol descriure la llum que hi ha darrere la foscor, i que es pot apreciar al gran tríptic (227x306cm, Acrílic s/tela) realitzat al 2009, un quadre ple de matisos que no es cansaria un de mirar. «Darrere del negre hi ha una llum reflectida, transmutada pel negre. No l’interessa la matèria ni el color» confessa l’artista. L’interessa la llum que envaeix la tela i inunda l’espai de l’espai de l’espectador. «No represento res, presento» i amb aquesta actitud veu com la tela varia i finalitza quan ha descobert el que busca. La pintura crea situacions en la seva recerca, no sap on arribarà quan comença.

Ja per acabar, destacar el fons documental i els treballs preparatoris per als vitralls de l’Abadia de la Santa Fe de Conques. Cartrons, proves en vidre i documentació per descobrir el procés de creació dels 109 vitralls, que Pierre Soulages va dissenyar per a les finestres d’aquest lloc iniciàtic, i no només per l’artista. Es tracta d’un treball essencial en la seva trajectòria (1987-1994) per l’empremta que va deixar en ell la visió d’aquesta magnífica catedral, quan tenia 12 anys. Amb aquesta primera impressió reconeix l’artista haver pres la decisió de fer de l’art el més important de la seva vida i no es va equivocar.