Preludi
Preludi
19 d'octubre de 2019
PRELUDI – Del 19 al 27 d’octubre de 2019
Preludi vol ser una reflexió sobre la fragilitat del paisatge per posar en valor allò natural. El concepte del Niu, un element recurrent en l’obra de l’artista, ens transporta a l’origen, al punt de partida, a un lloc on tot passa de forma natural. El ‘Niu’ com a símbol per tornar a l’origen, al principi de cadascú de nosaltres, a allò original i primigeni. També la tornada a allò natural, protecció màxima, lluny de les mirades i les amenaces.
Presentem una obra orgànica feta amb materials que l’artista extreu de la pròpia natura i que estableixen un diàleg amb l’espai en què es troba. Les composicions de l’artista juguen en permanent i fràgil equilibri. Espai i obra flueixen en el paisatge, com el riu flueix al camí ral.
L’espai Fora del temps i de l’espai, a l’antic camí Ral d’Ordino, trobem l’església de Santa Bàrbara, als prats de Santa Bàrbara, en una cruïlla de camins, que són principi o final. És una petita construcció del segle XVII, planta rectangular i absis quadrangular.
La seva situació és aïllada encara que propera al nucli urbà. Està perfectament integrada en la natura i gairebé queda suspesa entre els prats del mateix nom. Roman en el temps però es veu fràgil i amenaçada també, no ha estat indiferent als canvis en l’entorn, el paisatge, l’accés. L’equilibri és fràgil.
L’artista Laura Maresc (Ordino, 1988) és una artista multidisciplinària, escultora i ballarina, establerta a Barcelona, que mai ha perdut la seva connexió amb el lloc on va créixer. Llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat escultura (UB) i titulada amb Formació professional en dansa contemporània. Treballa amb materials nobles i orgànics, la seva obra explora la gestualitat i la sensibilitat de la matèria. Ha portat la seva creativitat al món de la joieria. D’actitud brossiana, la seva obra s’inspira en corrents com l’arte povera o l’object trouvé i troba la bellesa en les composicions de material orgànic.
Preludi vol ser una reflexió sobre la fragilitat del paisatge per posar en valor allò natural. El concepte del Niu, un element recurrent en l’obra de l’artista, ens transporta a l’origen, al punt de partida, a un lloc on tot passa de forma natural. El ‘Niu’ com a símbol per tornar a l’origen, al principi de cadascú de nosaltres, a allò original i primigeni. També la tornada a allò natural, protecció màxima, lluny de les mirades i les amenaces.
Presentem una obra orgànica feta amb materials que l’artista extreu de la pròpia natura i que estableixen un diàleg amb l’espai en què es troba. Les composicions de l’artista juguen en permanent i fràgil equilibri. Espai i obra flueixen en el paisatge, com el riu flueix al camí ral.
L’espai Fora del temps i de l’espai, a l’antic camí Ral d’Ordino, trobem l’església de Santa Bàrbara, als prats de Santa Bàrbara, en una cruïlla de camins, que són principi o final. És una petita construcció del segle XVII, planta rectangular i absis quadrangular.
La seva situació és aïllada encara que propera al nucli urbà. Està perfectament integrada en la natura i gairebé queda suspesa entre els prats del mateix nom. Roman en el temps però es veu fràgil i amenaçada també, no ha estat indiferent als canvis en l’entorn, el paisatge, l’accés. L’equilibri és fràgil.
L’artista Laura Maresc (Ordino, 1988) és una artista multidisciplinària, escultora i ballarina, establerta a Barcelona, que mai ha perdut la seva connexió amb el lloc on va créixer. Llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat escultura (UB) i titulada amb Formació professional en dansa contemporània. Treballa amb materials nobles i orgànics, la seva obra explora la gestualitat i la sensibilitat de la matèria. Ha portat la seva creativitat al món de la joieria. D’actitud brossiana, la seva obra s’inspira en corrents com l’arte povera o l’object trouvé i troba la bellesa en les composicions de material orgànic.
PRELUDI – Del 19 al 27 d’octubre de 2019
Preludi vol ser una reflexió sobre la fragilitat del paisatge per posar en valor allò natural. El concepte del Niu, un element recurrent en l’obra de l’artista, ens transporta a l’origen, al punt de partida, a un lloc on tot passa de forma natural. El ‘Niu’ com a símbol per tornar a l’origen, al principi de cadascú de nosaltres, a allò original i primigeni. També la tornada a allò natural, protecció màxima, lluny de les mirades i les amenaces.
Presentem una obra orgànica feta amb materials que l’artista extreu de la pròpia natura i que estableixen un diàleg amb l’espai en què es troba. Les composicions de l’artista juguen en permanent i fràgil equilibri. Espai i obra flueixen en el paisatge, com el riu flueix al camí ral.
L’espai Fora del temps i de l’espai, a l’antic camí Ral d’Ordino, trobem l’església de Santa Bàrbara, als prats de Santa Bàrbara, en una cruïlla de camins, que són principi o final. És una petita construcció del segle XVII, planta rectangular i absis quadrangular.
La seva situació és aïllada encara que propera al nucli urbà. Està perfectament integrada en la natura i gairebé queda suspesa entre els prats del mateix nom. Roman en el temps però es veu fràgil i amenaçada també, no ha estat indiferent als canvis en l’entorn, el paisatge, l’accés. L’equilibri és fràgil.
L’artista Laura Maresc (Ordino, 1988) és una artista multidisciplinària, escultora i ballarina, establerta a Barcelona, que mai ha perdut la seva connexió amb el lloc on va créixer. Llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat escultura (UB) i titulada amb Formació professional en dansa contemporània. Treballa amb materials nobles i orgànics, la seva obra explora la gestualitat i la sensibilitat de la matèria. Ha portat la seva creativitat al món de la joieria. D’actitud brossiana, la seva obra s’inspira en corrents com l’arte povera o l’object trouvé i troba la bellesa en les composicions de material orgànic.
Preludi vol ser una reflexió sobre la fragilitat del paisatge per posar en valor allò natural. El concepte del Niu, un element recurrent en l’obra de l’artista, ens transporta a l’origen, al punt de partida, a un lloc on tot passa de forma natural. El ‘Niu’ com a símbol per tornar a l’origen, al principi de cadascú de nosaltres, a allò original i primigeni. També la tornada a allò natural, protecció màxima, lluny de les mirades i les amenaces.
Presentem una obra orgànica feta amb materials que l’artista extreu de la pròpia natura i que estableixen un diàleg amb l’espai en què es troba. Les composicions de l’artista juguen en permanent i fràgil equilibri. Espai i obra flueixen en el paisatge, com el riu flueix al camí ral.
L’espai Fora del temps i de l’espai, a l’antic camí Ral d’Ordino, trobem l’església de Santa Bàrbara, als prats de Santa Bàrbara, en una cruïlla de camins, que són principi o final. És una petita construcció del segle XVII, planta rectangular i absis quadrangular.
La seva situació és aïllada encara que propera al nucli urbà. Està perfectament integrada en la natura i gairebé queda suspesa entre els prats del mateix nom. Roman en el temps però es veu fràgil i amenaçada també, no ha estat indiferent als canvis en l’entorn, el paisatge, l’accés. L’equilibri és fràgil.
L’artista Laura Maresc (Ordino, 1988) és una artista multidisciplinària, escultora i ballarina, establerta a Barcelona, que mai ha perdut la seva connexió amb el lloc on va créixer. Llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat escultura (UB) i titulada amb Formació professional en dansa contemporània. Treballa amb materials nobles i orgànics, la seva obra explora la gestualitat i la sensibilitat de la matèria. Ha portat la seva creativitat al món de la joieria. D’actitud brossiana, la seva obra s’inspira en corrents com l’arte povera o l’object trouvé i troba la bellesa en les composicions de material orgànic.
Comments are closed.
