Jana Sterbak, Una presència

Coneixíem l’obra de Jana Sterbak per les exposicions realitzades a la Galeria Toni Tàpies però veure la mostra comissariada per Teresa Blanch a Montserrat ha estat reveladora. Del 27 de novembre a l’1 de març de 2015, Jana Sterbak a Montserrat. Una presència, ha posat en diàleg l’obra de l’artista de residència canadenca, amb una selecció de peces de civilitzacions antigues provinents de la meravellosa col·lecció que guarden aquestes muntanyes. Sterbak (Praga, 1955) provoca la mirada de l’espectador a través dels objectes, escultures i fotografies en relació a peces egípcies, precolombines, grecoromanes, i objectes d’art sacre.

Ha estat una presència que ens ha portat a la reflexió sobre la condició i la naturalesa humana, un tema recurrent en l’art contemporani en què les aportacions femenines al llarg del segle han estat extraordinàries. Pensem en dues artistes imprescindibles en l’art del segle XX i XXI, Louise Bourgoise (1911-2010) i Marina Abramovic (1946). Llenguatges diferents que han sabut transmetre les limitacions de la naturalesa humana des de la condició femenina.

Louise Bourgoise és sens dubte un dels noms més importants de l’art modern, precursora en utilitzar la ironia per explorar els límits, la relació amb el cos, la maternitat i altres aspectes de la condició femenina. Les seves escultures en forma d’aranyes gegantines, repartides pels centres d’art de tot el món, protectores i amenaçadores a la vegada, que porten per títol Maman i són un homenatge a la relació amb la seva mare, li han donat reconeixement mundial, però no cal menystenir les instal·lacions, els gravats, pintures, i papers, que també mostren les seves obsessions.

Més provocadora però igual de radical és l’artista sèrbia Maria Abramovic, una altra icona del segle que utilitza el vídeo com a llenguatge principal. Marina Abramovic és pionera en el món de la performance, exploradora dels límits físics i emocionals que dóna al cos un paper protagonista i vehicula gran part de la seva obra.

Jana Sterbak pren el relleu generacional amb el cos també com a camp d’acció però amb una obra molt més conceptual. L’exposició recorre el treball de l’artista en totes les disciplines, en què destaquem les fotografies on la pròpia artista apareix vestida amb trossos de carn, o la recreació del mite de Sísif amb una motxilla feta amb granet i nanses de cuir, molt ben ubicada al terra. El planetari realitzat en vidre, de més recent creació, que dóna imatge a l’exposició mostra una visió de l’artista diferent més allunyada de la primera persona però no menys íntima i profunda. Esperem tornar a veure ben aviat obra d’aquesta fantàstica artista ben aviat.

Si teniu interès en conèixer més detalls de la mostra, us deixem aquí l’enllaç al programa de l’exposició.